La transformació del òrgans

1. Els Moa de Nova Zelanda eren aus gegantines, però es van extingir. Tenien les ales molt reduïdes i no podien volar.
    a) Explica des del punt de vista lamarckista perque les seves ales es van fer més petites.
    b) Com s'anomenen aquests òrgans reduits sense funció?

2. Llegeix el text.
“No són els òrgans, és a dir, la naturalesa i la forma de les parts del cos d’un animal els que han produït els seus costums i les seves especials aptituds, sinó que, al contrari, són els seus costums, les seves formes de vida i les condicions en les que es troben els individus entre els que es troba tal animal les que, amb el temps, han determinat la seva figura corporal, el número i l’estadi dels seus òrgans i les seves capacitats”

Lamarck,1809 Philosophie zoologique.

a)    Quin dels principis lamarquians s’expressa en aquest fragment?

b)  Busca exemples d'organismes vius que al llarg de la seva evolució han cambiat.
             - la figura corporal.
             - el nombre d'organs: per exemple el nombre d'extremitats o de dits.
             - les capacitats dels seus òrgans.

3.  Busca exemples d'organismes vius o fóssils que tinguin òrgans vestigials.

3 principis del transformisme de Lamarck.

El lamarckisme o transformisme va ser la primera teoria evolucionista. Aquesta estava basada en tres idees principals.

• Existeix un evolució de les formes de la vida, que té una direcció clara, donar lloc a formes més complexes.
• Les adaptacions al medi són a causa de l'us i desús dels òrgans.
• Les característiques adquirides que milloren la vida s'hereten.

Així, per arribar a conèixer les veritables causes de tantes formes diverses i de tants hàbits diferents com ens ofereixen els animals, cal considerar que les circumstàncies infinitament diversificades, en les quals s'han trobat els éssers de cada raça, han produït per a cadascun d'ells necessitats noves i canvis en els seus hàbits necessàriament. Reconeguda aquesta veritat, que ningú podrà negar, serà fàcil percebre com les noves necessitats han pogut ser satisfetes i els nous hàbits adquirits, si es presta alguna atenció a les dues següents lleis de la Naturalesa, que sempre ha comprovat l'observació:

Primera llei: En tot animal que no ha traspassat el terme dels seus desenvolupaments, l'ús freqüent i sostingut d'un òrgan qualsevol ho fortifica a poc a poc, donant-li una potència proporcionada a la durada d'aquest ús, mentre que el desús constant de tal òrgan li afebleix i fins a ho fa desaparèixer. 

Segona llei: Tot el que la Naturalesa va fer adquirir o perdre als individus per la influència de les circumstàncies en què la seva raça s'ha trobat col•locada durant llarg temps, i conseqüentment per la influència de l'ocupació predominant de tal òrgan, o per la del seu desús, la Naturalesa ho conserva per la generació en els nous individus, amb tal que els canvis adquirits siguin comuns als dos sexes, o als quals han produït aquests nous individus.

1. Aquestes dues lleis a quins dels principis anteriors es refereixen?
2. Escriu dos exemples on es compleix la primera llei.