L'experiment de Miller i Urey

L'experiment de Miller i Urey representa la primera demostració que es poden formar espontàniament molècules orgàniques a partir de substàncies inorgàniques simples en condicions ambientals adequades. Va ser portat a terme 1952 per Stanley Miller i Harold Clayton Urey a la Universitat de Chicago. L'experiment va ser clau per donar suport a la teoria del brou primordial en l'origen de la vida, d'Aleksandr Oparin i J. B. S. Haldane.



El experiment va consistir, bàsicament, en sotmetre una barreja de gasos a descàrregues elèctriques de 60.000 volts. En l'aparell es va introduir la mescla gasosa, l'aigua es mantenia en ebullició i posteriorment es realitzava la condensació, les substàncies es mantenien a través de l'aparell mentre dos elèctrodes produïen descàrregues elèctriques contínues en un altre recipient. Després que la barreja havia circulat a través de l'aparell, per mitjà d'una clau s'extreien mostres per analitzar-les.

Activitat 7. Realitza una simulació de l'experiment, obrint aquest enllaç en una nova finestra.
http://www.curtisbiologia.com/node/557

Aquest experiment va donar com a resultat la formació d'una sèrie de molècules orgàniques, entre la qual destaquen àcid acètic, ADP-glucosa, i els aminoàcids glicina, alanina, àcid glutàmic i àcid aspàrtic, usats per les cèl lules com els pilars bàsics per sintetitzar les seves proteïnes . Segons aquest experiment la síntesi de compostos orgànics, com els aminoàcids, va haver de ser fàcil en la Terra primitiva. Posteriorment, altres investigadors seguint aquest procediment i variant el tipus i les quantitats de les substàncies que reaccionen-han produït alguns components simples dels àcids nucleics i fins tot ATP.