Aquí teniu la teoria de la panspèrmia en el que s'explica com als meteorits hi ha matèria orgànica senzilla com els aminoàcids i altres compostos de carboni. El problema d'aquesta teoria és que si la vida va arribar a la Terra des de l'espai, el problema de com va iniciar la vida queda sense resoldre, fins que no es trobe algun altre planeta o cos celeste amb vida.
Activitat 8. Avui la búsqueda de la vida es realitza també a l'espai exterior, i els investigadors de la NASA han estat investigant amb gran interés una zona de Espanya que te unes característiques molt especials. Fes recerca a Internet i troba en quin lloc ha estat la NASA recentment, i explica per què.
16 d’abr. 2012
15 d’abr. 2012
L'experiment de Miller i Urey
L'experiment de Miller i Urey representa la primera demostració que es poden formar espontàniament molècules orgàniques a partir de substàncies inorgàniques simples en condicions ambientals adequades. Va ser portat a terme 1952 per Stanley Miller i Harold Clayton Urey a la Universitat de Chicago. L'experiment va ser clau per donar suport a la teoria del brou primordial en l'origen de la vida, d'Aleksandr Oparin i J. B. S. Haldane.
El experiment va consistir, bàsicament, en sotmetre una barreja de gasos a descàrregues elèctriques de 60.000 volts. En l'aparell es va introduir la mescla gasosa, l'aigua es mantenia en ebullició i posteriorment es realitzava la condensació, les substàncies es mantenien a través de l'aparell mentre dos elèctrodes produïen descàrregues elèctriques contínues en un altre recipient. Després que la barreja havia circulat a través de l'aparell, per mitjà d'una clau s'extreien mostres per analitzar-les.
Activitat 7. Realitza una simulació de l'experiment, obrint aquest enllaç en una nova finestra.
http://www.curtisbiologia.com/node/557
Aquest experiment va donar com a resultat la formació d'una sèrie de molècules orgàniques, entre la qual destaquen àcid acètic, ADP-glucosa, i els aminoàcids glicina, alanina, àcid glutàmic i àcid aspàrtic, usats per les cèl lules com els pilars bàsics per sintetitzar les seves proteïnes . Segons aquest experiment la síntesi de compostos orgànics, com els aminoàcids, va haver de ser fàcil en la Terra primitiva. Posteriorment, altres investigadors seguint aquest procediment i variant el tipus i les quantitats de les substàncies que reaccionen-han produït alguns components simples dels àcids nucleics i fins tot ATP.
El experiment va consistir, bàsicament, en sotmetre una barreja de gasos a descàrregues elèctriques de 60.000 volts. En l'aparell es va introduir la mescla gasosa, l'aigua es mantenia en ebullició i posteriorment es realitzava la condensació, les substàncies es mantenien a través de l'aparell mentre dos elèctrodes produïen descàrregues elèctriques contínues en un altre recipient. Després que la barreja havia circulat a través de l'aparell, per mitjà d'una clau s'extreien mostres per analitzar-les.
Activitat 7. Realitza una simulació de l'experiment, obrint aquest enllaç en una nova finestra.
http://www.curtisbiologia.com/node/557
Aquest experiment va donar com a resultat la formació d'una sèrie de molècules orgàniques, entre la qual destaquen àcid acètic, ADP-glucosa, i els aminoàcids glicina, alanina, àcid glutàmic i àcid aspàrtic, usats per les cèl lules com els pilars bàsics per sintetitzar les seves proteïnes . Segons aquest experiment la síntesi de compostos orgànics, com els aminoàcids, va haver de ser fàcil en la Terra primitiva. Posteriorment, altres investigadors seguint aquest procediment i variant el tipus i les quantitats de les substàncies que reaccionen-han produït alguns components simples dels àcids nucleics i fins tot ATP.
Teoria del brou primordial
Aleksandr Oparin i J. B. S. Haldane van formular la primera hipótesis científica sobre l’orige de la vida a partir de materia inorgància. La seva hipòtesi es va basar en el descobriment que la Terra tenia una edat de millons d’anys. La hipótesis era que en les condicions de la Terra primitiva s'havien produït reaccions químiques que van conduir a la formació de compostos orgànics a partir de inorgànics, que posteriorment van originar les primeres formes de vida.
Activitat 6.
a) Quins gasos tenia l'atmosfera primitiva d'acord amb les idees de Oparin?
b) Quins son els components de l'atmósfera en l'acutalitat? Busca la resposta a Internet si no la saps.
c) Quines son les principals diferéncies entre l'atmosfera actual i la que hi havia a la terra abans de que s'inicies la vida?
13 d’abr. 2012
Pasteur: Refutació de la generació espontània
El 1860 la discussió entre defensors i detractors de la generació espontània havia pujat de to fins al punt que l'Acadèmia de les Ciències de París va oferir un premi per als experiments que aconseguissin aclarir la qüestió. El premi va ser reclamat per Louis Pasteur.
Louis Pasteur va decidir atacar el problema d'una vegada per totes. Va començar per dissenyar una sèrie de matrassos amb una forma molt curiosa (alguns es conserven encara a l'Institut Pasteur de París). La seva base esfèrica i carregada de líquid acabava en coll de cigne, és a dir, un tub de vidre molt fi i allargat que es corbava permetent el pas d'oxigen, necessari per a la vida segons es pensava, però impedia el pas de bacteris i altres microorganismes . Pasteur va mostrar que si es bullia el líquid del matràs, deixant intacte el coll, no apareixia cap microbi, però si el coll es trencava, els microorganismes entraven en massa i contaminaven la mostra.
El savi va presentar els seus resultats durant una vetllada científica a la Sorbona i, davant el més selecte de la comunitat científica de París, va sentenciar: "Mai la doctrina de la generació espontània es recuperarà del cop mortal que li va clavar aquest simple experiment".
Tan fort va ser el cop que, durant molts anys, ningú es va atrevir a fer la pregunta més intrigant i difícil de respondre: Si la vida engendra vida com va sorgir el primer ésser viu?
Activitat 5. La refutació de la generació espontània va ser un dels grans exits de Louis Pasteur. En aquesta activitat tens que buscar que altres coses va descobrir aquest químic, i explicar en les teues paraules (es suficient amb un parell de frases) que es el que va fer, i quin benefici va tenir per a la societat.
Louis Pasteur va decidir atacar el problema d'una vegada per totes. Va començar per dissenyar una sèrie de matrassos amb una forma molt curiosa (alguns es conserven encara a l'Institut Pasteur de París). La seva base esfèrica i carregada de líquid acabava en coll de cigne, és a dir, un tub de vidre molt fi i allargat que es corbava permetent el pas d'oxigen, necessari per a la vida segons es pensava, però impedia el pas de bacteris i altres microorganismes . Pasteur va mostrar que si es bullia el líquid del matràs, deixant intacte el coll, no apareixia cap microbi, però si el coll es trencava, els microorganismes entraven en massa i contaminaven la mostra.
El savi va presentar els seus resultats durant una vetllada científica a la Sorbona i, davant el més selecte de la comunitat científica de París, va sentenciar: "Mai la doctrina de la generació espontània es recuperarà del cop mortal que li va clavar aquest simple experiment".
Tan fort va ser el cop que, durant molts anys, ningú es va atrevir a fer la pregunta més intrigant i difícil de respondre: Si la vida engendra vida com va sorgir el primer ésser viu?
Activitat 5. La refutació de la generació espontània va ser un dels grans exits de Louis Pasteur. En aquesta activitat tens que buscar que altres coses va descobrir aquest químic, i explicar en les teues paraules (es suficient amb un parell de frases) que es el que va fer, i quin benefici va tenir per a la societat.
Experiments sobre la generació espontánia
Durant molt temps la idea de la abiogenesis (mes coneguda com a teoría de la generació espntanía) era aceptada de forma general. Pero durant la edad moderna els cientifics van iniciar una discusió sobre si esra possible al abiogenesis, primer sobre els organismes macroscopics com els insectes i mes tard amb els éssers vius que van descobrir amb els microscópis. Existien experiments a favor i experiments en contra.
Un naturalista belga, Jan Baptiste van Helmont (1577-1644), partidari d'aquesta idea, va realitzar una experiència per demostrar l'existència d'aquest fenomen i va ser registrada d'aquesta manera en Ortus Medicinae, en 1667.
"... Les criatures com els polls, les caparres, les puces i els cucs són els nostres miserables hostes i veïns, però neixen de les nostres entranyes i excrements. Perquè si col•loquem roba interior plena de suor amb blat en un recipient de boca ampla, al cap de vint-i-un dies l'olor canvia, i el fermento, sorgint de la roba interior i penetrant a través de les peles de blat, canvia el blat en ratolins. Però el que és més notable encara és que es formen ratolins de tots dos sexes i que aquests es poden creuar amb ratolins que hagin nascut de manera normal... però el que és veritablement increïble és que els ratolins que han sorgit del blat i la roba íntima suada no són petitons, ni deformis ni defectuosos, sinó que són adults perfectes...”.
Activitat 3. Analitza el text de l’experiència de van Helmont, i respon:
a) Quines diferències trobes amb el text del creacionisme?
b) Quina era la hipòtesis de van Helmont?
c) Trobes que l’experiment que va fer es correcte? Per qué? Que milloraries en aquest experiment?
Activitat 4. Estudiem que es una hipótesis.
a) Busca la definició del que es una hipòtesi i el que significa refutar una hipòtesis. Explica-ho amb les teves paraules.
b) Mira el vídeo que tens dalt i aplica els conceptes que has definit per respondre aquestes preguntes.
Quina era la hipòtesis de Francesco Redi? L'experiment que va fer la va desmostrar o la va refutar?
Quina era la hipòtesis de Lazzaro Spallanzani? L'experiment que va fer la va demostrar o la va refutar?
Quina era la hipòtesis de John Needham? L'experiment que va fer la va demostrar o la va refutar?
c) Per què al final del vídeo diu que van quedar en tables?
Un naturalista belga, Jan Baptiste van Helmont (1577-1644), partidari d'aquesta idea, va realitzar una experiència per demostrar l'existència d'aquest fenomen i va ser registrada d'aquesta manera en Ortus Medicinae, en 1667.
"... Les criatures com els polls, les caparres, les puces i els cucs són els nostres miserables hostes i veïns, però neixen de les nostres entranyes i excrements. Perquè si col•loquem roba interior plena de suor amb blat en un recipient de boca ampla, al cap de vint-i-un dies l'olor canvia, i el fermento, sorgint de la roba interior i penetrant a través de les peles de blat, canvia el blat en ratolins. Però el que és més notable encara és que es formen ratolins de tots dos sexes i que aquests es poden creuar amb ratolins que hagin nascut de manera normal... però el que és veritablement increïble és que els ratolins que han sorgit del blat i la roba íntima suada no són petitons, ni deformis ni defectuosos, sinó que són adults perfectes...”.
Activitat 3. Analitza el text de l’experiència de van Helmont, i respon:
a) Quines diferències trobes amb el text del creacionisme?
b) Quina era la hipòtesis de van Helmont?
c) Trobes que l’experiment que va fer es correcte? Per qué? Que milloraries en aquest experiment?
Activitat 4. Estudiem que es una hipótesis.
a) Busca la definició del que es una hipòtesi i el que significa refutar una hipòtesis. Explica-ho amb les teves paraules.
b) Mira el vídeo que tens dalt i aplica els conceptes que has definit per respondre aquestes preguntes.
Quina era la hipòtesis de Francesco Redi? L'experiment que va fer la va desmostrar o la va refutar?
Quina era la hipòtesis de Lazzaro Spallanzani? L'experiment que va fer la va demostrar o la va refutar?
Quina era la hipòtesis de John Needham? L'experiment que va fer la va demostrar o la va refutar?
c) Per què al final del vídeo diu que van quedar en tables?
Creacionisme: Teories de l'origen de la vida.
Llegeix aquest text que explica l'orige de la vida i respon les següents preguntes.
19- Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
20- Déu digué: Que les aigües produeixin éssers vius que s'hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel.
21- Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l'aigua, i tota mena d'animals alats. Déu veié que tot això era bo. 22 Déu els beneí dient-los:
22- Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra.
23- Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.
24- Déu digué: Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d'animals domèstics i feréstecs. I va ser així.
25- Déu va fer tota mena d'animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.
26- Déu digué: Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen.
27- Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona.
Activitat 2.
a) Aquest es un fragment d'un text mes gran, en el que es basen un gran part de les persones que están d'acord amb la teoria del creacionisme. Coneixes a quin llibre pertany aquest fragment?
b) Creus que es tracta de un text científic?, per què?
c) I si estiguessis en contra d’aquestes idees: com comprovaries que la teoria proposada es falsa? Què creus que podria dir una persona que defenses que la teoria es certa..
19- Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
20- Déu digué: Que les aigües produeixin éssers vius que s'hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel.
21- Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l'aigua, i tota mena d'animals alats. Déu veié que tot això era bo. 22 Déu els beneí dient-los:
22- Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra.
23- Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.
24- Déu digué: Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d'animals domèstics i feréstecs. I va ser així.
25- Déu va fer tota mena d'animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.
26- Déu digué: Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen.
27- Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona.
Activitat 2.
a) Aquest es un fragment d'un text mes gran, en el que es basen un gran part de les persones que están d'acord amb la teoria del creacionisme. Coneixes a quin llibre pertany aquest fragment?
b) Creus que es tracta de un text científic?, per què?
c) I si estiguessis en contra d’aquestes idees: com comprovaries que la teoria proposada es falsa? Què creus que podria dir una persona que defenses que la teoria es certa..
Generació espontánia: Teories de l'orige de la vida
La teoria de la generació espontània, es la idea de que la vida va apareixer per primera vegada de forma natural a partir de matèria inert, i que hi ha éssers vius que neixen d'aquesta forma a partir de materia orgánica en descomposició o inclús materia inorgánica, junt amb una força invisible, vital, que es la que fa que la materia está viva.
Quí va ser el primer en enunciar aquesta teoria?
Aquestes idees les podem trobar registrades als primers pobles que tenen escritura com els egipcis, que observaben con al fang del Nil, apareixien diferents éssers vius. Aristòtil va defensar aquesta teoría (384 aC-322 aC). Ell afirmaba que existeix un principi inmaterial anomenat ánima que era el que donava vida a la materia, unes idees molt semblants a les que tenienn els egipcis sobre la vida. En un dels seus llibres afirmaba: “Tot cos sec que es trone humit o qualsevol cos hunit que es seque produeix animals." Aristòtil creia també que les mosques sortien de la carn podrida dels animals. Pensava que alguns insectes neixien del ruixó del matí, altres de la fusta, de les fulles seques i fins i tot del pèl dels cavalls.
Activitat 1.
a. La teoria de la generació espontània és científica? Explica-ho.
b. A la edat mitjana que va passar amb aquesta teoría es va expandir o va quedar relegada a l'oblit?
c. Creus que la generació espontània és incompatible amb les creencies cristianes o no? Explica-ho.
Quí va ser el primer en enunciar aquesta teoria?
Aquestes idees les podem trobar registrades als primers pobles que tenen escritura com els egipcis, que observaben con al fang del Nil, apareixien diferents éssers vius. Aristòtil va defensar aquesta teoría (384 aC-322 aC). Ell afirmaba que existeix un principi inmaterial anomenat ánima que era el que donava vida a la materia, unes idees molt semblants a les que tenienn els egipcis sobre la vida. En un dels seus llibres afirmaba: “Tot cos sec que es trone humit o qualsevol cos hunit que es seque produeix animals." Aristòtil creia també que les mosques sortien de la carn podrida dels animals. Pensava que alguns insectes neixien del ruixó del matí, altres de la fusta, de les fulles seques i fins i tot del pèl dels cavalls.
Activitat 1.
a. La teoria de la generació espontània és científica? Explica-ho.
b. A la edat mitjana que va passar amb aquesta teoría es va expandir o va quedar relegada a l'oblit?
c. Creus que la generació espontània és incompatible amb les creencies cristianes o no? Explica-ho.
Tema 8. Teories de l'origen i evolució de la vida
En aquest tema veurem les diferents teories sobre l'orige de la vida i l'evolució de la vida.
1. Teories de l'origen de la vida. Generació espontánea. Creacionisme. Refutació de la generació espontánea. La Teoria de la sopa primitiva de Oparin.
2. Les primeres teories sobre l'evolució. Fixisme. Els fóssils i el catastrofisme. Lamarck i noves proves a favor de l'evolució. Principis del Lamarckisme. Desenvolupament d'exemples de com es l'evolució de les característiques d'acord amb el lamarckisme.
3. Darwinisme. Darwin i les proves biogeográfiques. Idees del darwinisme. Desenvolupament d'exemples de com es l'evolució de les especies d'acord amb el darwinisme.
4. Teoria sintética o neodarwinisme. La genética i les proves bioquímiques. Desenvolupamant d'exemples de com es l'evolcuió de les especies da'cord amb el neodarwinisme. Cladogrames i especiació.
5. Evolució de l'especie humana.
5. Evolució de l'especie humana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)